De què parlem quan parlem de Crítica Institucional? Entenem, com a Crítica Institucional, el conjunt de pràctiques realitzades per artistes, docents, treballadores d’àmbit cultural i/o educació, que posen en crisi el paper de les Institucions i/o relacions, plantejant altres models entre l’estat, el públic i la ciutadania.
Quan exercitem –i defensem– les institucions, com pot, la nostra feina en aquestes, disputar la participació que tenen en els processos d’extracció i financerització de la vida en la distribució del capital, els recursos i els cossos?
I alhora, com evitar que la crítica quedi subsumida en els violents procediments d’intel·ligibilitat social que la institució neoliberal empra per naturalitzar i normalitzar de manera tàcita? Però també, com sobreviu tota anàlisi crítica a la seva institucionalització? Com ens podem relacionar críticament amb la manera com les institucions institueixen? I sobretot, com poden les institucions instituir(-se) de manera diferent?
[Mentoratge]
Carolina Jiménez
Comissària i investigadora. És responsable de recerca i estudis d’Hangar. Centre de recerca i producció artística de Barcelona. Anteriorment, ha estat responsable de docència del Programa d’Estudis Independents (PEI) del MACBA. Fins al 2017 va viure a Berlín, assumint rols curatorials i d’investigació a SAVVY Contemporary, Transmediale-CTM Vorspiel, Bethanien, Berlin Art Week, Grimmuseum, GlogauAir y Altes Finanzamt. El seu treball, sota diferents formats, també ha estat presentat a La Casa Encendida (Madrid), La Capella (Barcelona), Museu de la Música (Barcelona), Filmoteca de Catalunya, Galería Vera Cortês (Lisboa), Matadero Madrid, TBA21 (Córdoba), Centro Párraga (Murcia), entre d’altres. Escriu per publicacions d’art i cultura contemporània, així com a catàlegs d’exposicions i monogràfics d’artistes.
[Casos d’estudi]