Daniel Gasol
President
És doctor per la Universitat de Barcelona, es defineix com a treballador que intenta posar en crisi discursos d’una societat capitalista organitzada per poders fàctics que imposen classes socials, sexualitats normatives o treball com a deure moral. Inicia la seva trajectòria combinant producció artística i investigació amb projectes que tenen l’objectiu d’entendre com es constitueixen les narratives oficials en mitjans de comunicació sobre identitat, proletariat, gènere o relacions socials.
El 2021 publica la seva tesi doctoral «Art (in)útil: Sobre com el capitalisme desactiva la cultura», convertit posteriorment en un llibre que du el mateix nom (Raig Verd, 2021). Amb la tesi va adquirir el premi ACCA a la crítica d’art, i aquell mateix any va presentar «Orden Público: Vagos, Maleantes y Peligrosidad Social», un projecte que explora l’Arxiu Nacional de Justícia de Catalunya. El 2020 va obtenir una beca per estudiar els treballs de vídeo i mecanismes socials que el col·lectiu Video-Nou/Servei de Vídeo Comunitari va utilitzar per posar en crisi el relat oficial d’una transició espanyola suposadament modèlica. Aquest treball adopta ara forma de llibre amb Història no oficial durant la hipotètica transició: el cas Video-Nou/Servei de Vídeo Comunitari (Raig Verd, 2024).
Actualment forma part de l’equip curatorial de La Capella i és Director, Coordinador de projectes i Dissenyador de contingut i programació d’EART.
Carolina Jiménez
Vicepresidenta
És comissària i investigadora.
Viu i treballa a Barcelona, on combina la feina com a comissària independent amb la pràctica institucional. Des del 2019 és responsable de programes de recerca d’HANGAR. Prèviament, va ser responsable de docència del Programa d’Estudis Independents (PEI) del MACBA. Amb múltiples formats, el seu treball s’ha presentat a la Fundació Miró, La Casa Encendida, Fabra i Coats, el Museu de la Música de Barcelona, La Capella, la Filmoteca de Catalunya, Matadero Madrid, Centro Párraga, Vera Cortês, TBA21, entre d’altres contextos.
Fins al 2017 va viure a Berlín, on va assumir rols curatorials i de recerca a SAVVY Contemporary, Transmediale-CTM Vorspiel, Berlin Art Week, Künstlerhaus Bethanien, Grimmuseum, GlogauAir o Altes Finanzamt. Escriu per a publicacions d’art, així com en catàlegs d’exposicions i monografies d’artistes.
Isaac Sanjuan Pérez
Tresorer
És coordinador d’educació i educador en el MACBA. Format principalment en disciplines com les Belles Arts i l’Educació. Anteriorment ha format part de l’equip de Experimentem amb l’Art (EART), com a responsable de projectes de mediació i formació.
Ha dissenyat i realitzat els projectes educatius “Mirant des de fora” i “Espais íntims” de la Fundació Art Aids, així com els projectes “Espai propi” pel Museu Picasso i “Zona Límit”. A banda ha coordinat i participat en la conceptualització de projectes vinculats a la Fundació Miró i a les propostes educatives del MACBA en família per a infants entre 1 i 5 anys. També ha comissariat “d’enamorar-se així, d’equivocar-se així, d’exposar-se així, “ amb EART/Dolors Juarez i Judit Onsès a L’Aparador del Museu Abelló de Mollet del Vallès (2017-2018). Tots aquests projectes pretenen experimentar amb nous models de relació i desplaçament entre l’educació i la creació contemporània posant en joc diversos espais (territori, museu, escola etc.) i diversos agents (educadors, artistes, comissaris, professors, famílies etc.).
Antònia del Río Ferrer
Secretària
Des del 2001 viu i treballa entre Barcelona i Capdepera. És treballadora cultural, artista, investigadora i docent. Llicenciada en Belles Arts, doctoranda i màster en Produccions Artístiques i Recerca per la Universitat de Barcelona.
Entre l’any 2010 i el 2022 va treballar a EART coordinant diversos projectes. Els últim dos anys, hi desenvolupà les tasques de co-direcció del centre i en el present forma part de la junta directiva.
En l’actualitat és professora a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona i compagina la tasca docent amb la creació i la investigació artística. Les activacions amb comunitats específiques o la docència, són espais que considera creatius i artístics, motiu pel qual se situa en la pràctica de l’art com a artista-educadora i treballadora cultural.
En la vesant creativa, el seu treball reflexiona entorn la gestió del coneixement i la memòria. Un tema que ha desenvolupat posant el focus en qüestions diverses com els rastres, l’absent, el record, la memòria col·lectiva, les permanències i els descarts en la Història, els magatzems de la memòria com les biblioteques o els arxius. Ha rebut diverses mencions, premi i beques i la seva obra ha estat exposada en Museus del territori nacional i internacional, també forma part de col·leccions públiques i privades com el Fons Nacional d’Art de Generalitat de Catalunya, la Col·lecció MACBA (Dipòsit de l’Ajuntament de Barcelona), o la col·lecció Fundació Banc Sabadell, per posar alguns exemples.
Alfons Espinosa Miró
És mestre d’educació primària. Fa de director a l’escola Drassanes, al districte de Ciutat Vella de Barcelona, centre de màxima complexitat ubicat al barri del Gòtic de Ciutat Vella. L’Escola Drassanes està integrada en la Xarxa de competències Bàsiques i la Xarxa pel canvi de Ciutat Vella. L’escola col·labora en varis projectes educatius guardonats com #RAVALSTEAM (Premi Barcelona Innovació educativa 2019) o Patis coeducatius (Premi Ciutat de Barcelona en la modalitat d’educació 2018). Ha estat formador de mestres en aspectes d’avaluació, currículum i diversitat i ha col·laborat en diferents iniciatives i moviments sobre diversitat i equitat escolar.
Elisabet Pizarro
Llicenciada en Belles Arts, posteriorment realitza un Màster en Produccions Artístiques i Recerca a la Universitat de Barcelona. Després d’anys de docència a l’Educació Secundària, com a docent d’Educació Visual i Plàstica, i a Formació Professional, com a docent a Gràfica Publicitària i Multimèdia, realitza el Grau de Mestres d’Educació Primària a la Unir.
Actualment, treballa com a mestra a l’escola pública, Escola Suris, de Cornellà de Llobregat, on els darrers dos cursos forma part de l’equip directiu com a Cap d’Estudis. En aquesta escola, ha format part de l’equip que ha impulsat una transformació pedagògica, on cal destacar el disseny del projecte S’ART, un projecte que introdueix els processos de pensament de l’art contemporani per a formular una proposta globalitzada, com a eina crítica, transversal i multidisciplinar.
Patricia Sorroche Quesada
Nascuda a Barcelona (1980), és llicenciada en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra (2002), Màster en Museografia i Gestió del Patrimoni Cultural de la Universitat de Barcelona (2004), i Postgrau en Estètica de l’Art Contemporani de la Universitat Autònoma de Barcelona (2005-), i Experta en Patrimoni Cultural per la UDIMA, Universitat a Distància de Madrid (2018).
Durant el 2024 s’incorpora a l’equip del Museu Tàpies com a la nova Cap d’Exposicions. Amb anterioritat, treballà des del 2004 al MACBA, Museu d’Art Contemporani de Barcelona, en la gestió de la Col·lecció permanent, des del Departament de Registre; i des de 2019 forma també com a curadora adjunta de les exposicions de la Col·lecció MACBA. La seva carrera professional la va fer passar també pel Musée du Louvre, 2008-2009.
Actualment, des de 2020 és professora convidada al Màster de Gestió Cultural de la Universitat Internacional de Catalunya. Ha participat en seminaris i classes en altres universitats. Ha format part del grup «Arte y Memoria», dins del projectde MAR/ALZAR organitzat pel MNCARS,. Actualment, forma part del grup de pensament GOAP impulsat pel departament de filosofia de la Universitat de Barcelona. Al 2021 és co-fundadora del grup curatorial LaOtra