Una investigació desde la mediació i el disseny per generar un prototip possible de casa imaginada i jugable amb metodologies on les infàncies puguen repensar l’urbanisme desde l’antiadultisme i a través de pràctiques artístiques de disseny col·laboratiu i especulatiu. Una proposta experimental per a investigar el repte de la participació infantil real en el disseny d’un espai públic jugable i conscient amb les seues necessitats.
Ens preguntem si és possible una investigació participativa real amb infàncies i si metodologies pròpies de l’art i el disseny ens poden servir per generar una casa, literal i figurada que puga viatjar pels barris i generar una reflexió col·lectiva de la mirada de les infàncies als seus barris.
L’antiadultisme és l’enfocament que ens permet revisar la pràctica professional i posar en valor l’expressió genuïna de les infàncies. Repensar-nos com a persones adultes i persones en relació a les infàncies possibilita reconèixer el privilegi adult i promoure espais de participació i convivència social real. La manera com les infàncies utilitzen, exploren o eviten els espais públics posa en evidència les limitacions d’un urbanisme adultocentrista.
*
El col·lectiu va néixer el 2019 de la mà de Teresa Mata, Lluc Mayol i Alba Oller, impulsant l’espai comunitari La Figuera de Benimaclet i, més endavant, es va constituir com a cooperativa. Des de llavors ha incorporat les diverses trajectòries, sabers i coneixements dels seus membres, emprant com a base eines i estratègies artístiques, de mediació i d’educació, i ha hibridat aquestes pràctiques amb la recerca-acció participativa, la gestió cultural i l’edició.
Massa Salvatge imagina, desenvolupa i promou espais on es plantegen imaginaris crítics al voltant de les problemàtiques socials que afecten la societat, des d’una mirada antiadultista de l’educació, l’art i la cultura. Els seus processos es fonamenten en eines i metodologies cultivades al llarg dels anys: publicacions, programes de ràdio i podcasts, audiovisuals, accions performatives, cartografies crítiques, espais de joc, trobades i programes formatius. La dimensió socialitzadora d’aquests formats és un aspecte central, sempre abordat des d’una perspectiva col·lectiva.
El col·lectiu aposta pels valors de l’economia social i solidària i treballa generant vincles amb altres entitats, col·lectius i comunitats amb qui comparteix proximitat geogràfica, ideològica i àmbits d’actuació professional.